Aquest curs 2014/2015 comença un nou postgrau d'acolliment residencial (tota la info aquí), però abans volem explicar-vos com varem acabar l'anterior, un cap de setmana màgic:
Encara recordo quan ens vam tancar amb els cavalls, acompanyats pel Roger. S'anaven apropant, a poc a poc, quan intuïen que perdíem la por. Cada carícia, cada acostament era una lliçó sobre educació social i sobre la vida.
Però començaré pel principi. El cap de setmana del 4 al 5 de juliol, alumnes i profes del postgrau varem estar a Calaf. Va ser el colofó al postgrau. Un cap de setmana ple d'emocions, de riures i de molt treball.
El dissabte va ser un dia intens. Al matí una magnífica exposició del programa informàtic COORD-EED (Coordinació digital d'equips educatius), a càrrec de l'Argi, i després la presentació dels Treballs de final de Postgrau. Exposicions de 10 minuts, la majoria de gran nivell, i amb gran implicació dels alumnes.
A la nit... bé... solament explicarem el que es pot explicar, però , així, a manera de resum, els alumnes ens havien preparat (als professors del postgrau) una gimcana de proves. En fi, que allí estàvem els profes, intentant conservar més o menys la nostra dignitat, mentre cantàvem i ballàvem l'últim de Jose Luis Perales. I fins aquí puc llegir. Va ser una nit fantàstica que mai oblidarem i que reflectia el bon ambient que hi ha hagut entre professors i alumnes i la sensació d'equip que ha fluctuat durant tot el curs. Va ser un regal que ells ens van fer a nosaltres.
El diumenge, de la mà del gran Roger Brufau, vam fer un petit tastet de coach amb cavalls. Les emocions es van desbordar. Resulta commovedor descobrir el que aquests enormes animals ens poden ensenyar sobre nosaltres mateixos.
En un passeig durant el cap de setmana, l'Anna Avellaneda, directora i alma mater del postgrau, em comentava que tots els postgraus que a partir d'ara fem tindran el seu encant, però que aquest sempre serà especial per ser el primer. Té raó. Vindran nous alumnes i tornarem a viure relacions educatives intenses. Però aquest sempre serà el primer i entra en la seva recta final.
El que és molt gratificant per a nosaltres, professors i professores del postgrau que fa molts anys que estem amb això de l'educació social i els centres, és que en un postgrau acabem parlant de continguts, d'avaluacions , de projectes,etc. però també de riures, llàgrimes, abraçades. Emocions.
Ens veiem el curs que ve, després de l'estiu.
Acolliment residencial en centres de protecció a la infància i l’adolescència
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario