Recentment hem tingut l’oportunitat d’escoltar, per part de les seves autores, una primera part dels treballs finals de Postgrau d’enguany.

Per completar la formació, els i les alumnes han d’elaborar un document original, sobre una temàtica relacionada amb els continguts del postgrau que sigui d’interès per l’estudiant però també pel sistema de protecció en el seu conjunt. Les recomanacions europees emfatitzen que els aspectes investigats a la universitat puguin ser  transferits a la societat; així doncs, es valora especialment la innovació i l’aplicabilitat d’allò desenvolupat, que formen part dels criteris d’avaluació d’aquests treballs.

L’Alícia Checa  va exposar un seguit de recomanacions per fer millor l’acollida en els centres del sistema de protecció dels infants i adolescents amb trastorn de l’espectre autista, , prenent com a base la seva expertesa en el treball amb aquest perfil de nens i nenes i la seva formació de base psicològica. 

La Carmen Redondo va presentar una revisió sobre com s’està fent l’abordatge dels conflictes en els centres del sistema de protecció i com les pràctiques restauratives es poden – progressivament – introduir en la pràctica dels equips eductius.

 Finalment, la Lourdes Gómez va compartir l’experiència d’haver implementat un taller de ioga al centre on treballa i els resultats obtinguts; va mostrar com aquesta tècnica li ha permès donar resposta a algunes de les necessitats que presentaven els nens i nenes que van decidir participar en el taller realitzat.

Tots tres temes molt interessants, que de ben segur, van ajudar a les persones assistents a la defensa a revisar les pròpies pràctiques en els centres de treball. Estem treballant per facilitar-vos l’accés als treballs, per si els voleu consultar en el repositori de la UB.   

   

I com no, esperem amb moltes ganes la defensa de la resta de treballs, que es realitzarà a l’Abril. Us mantindrem informats/ades,  perquè s’estan treballant temes molt interessants que segur contribuiran a repensar l’atenció en els centres del sistema de protecció!

 

Millorar l’atenció a les necessitats emocionals i psicològiques dels infants i adolescents en els CRAEs

Casi todos los profesionales de los centros del sistema de protección posiblemente se hayan preguntado alguna vez cómo mejorar la atención a las necesidades emocionales y psicológicas de los niños y niñas que viven en los centros. Y son muchos, seguro, los profesionales y los centros que incluso han hecho algo al respecto.  

Mejorar la coordinación institucional  y de gestión de caso con el equipo del CSMIJ puede haber sido la estrategia de algunos equipos. La formación puede haber sido la respuesta de otros, pues los profesionales con mejores conocimientos sobre la materia seguro que pueden prestar mejor atención. Establecer criterios de intervención consensuados entre todos los miembros del equipo, definir protocolos de actuación con árboles de decisión para determinadas situaciones, revisar normativas y cómo éstas se explicitan son algunas de las estrategias de tipo organizativo que quizás algunos centros hayan también adoptado.   Derivar el niño o niña al que no podemos atender a otro centro que dé mejor respuesta a sus necesidades puede también haber sido la mejor solución.

Carlota Duran Soler, psicóloga de formación y estudiante de la primera edición del Postgrau d’Acolliment Residencial en Centres de Protecció a la Infància i l’Adolescència, ha querido contribuir a este debate mediante los resultados de la investigación realizada como trabajo final de postgrau, con el título “Millorar l’atenció a les necessitats emocionals i psicològiques dels infants i adolescents en els CRAEs”. No dejan indiferentes sus interesantes conclusiones sobre la aportación que podría hacer la figura del psicólogo/a integrado en el equipo educativo de los centros del sistema de protección, como un miembro más que comparte la vida cotidiana de los niños y niñas.

Os invito a leer este documento inédito, que he tenido la oportunidad de dirigir como tutora. Confío que os resulte interesante. La autora me consta que queda a disposición de quien pueda estar interesado/a en comentar con ella las tesis defendidas.  Lo tenéis a disposición, bajo licencia Creative Commons,  en la Universitat de Barcelona. Podéis acceder mediante el siguiente link:

http://hdl.handle.net/2445/61848

Disfrutad de la lectura.

Elisabet Herrera