Si us interessa us puc fer arribar articles i bibliografia.
Participen els professors Joan Carles Mèlich, estudiós de l'ètica de la cura, la Begoña Román, que ja la coneixeu de la Jornada d'inauguració del Postgrau i ens falta conèixer el que vindrà el darrer dia, el Ramón Alcoberro.
Comparteixo amb vosaltres dos paràgrafs de textos:
"La calidad total es la satisfacción de todos los implicaos en un servicio, a saber,
usuario, familia, profesionales y organización. Conocer las expectativas de cada uno de
ellos, poner en el centro al ciudadano sujeto de atención, va a precisar de la ètica por antonomasia que es el argumentar, dialogar, deliberar y, por tanto, personalizar." Curiosament no és un text sobre Qualitat i Millora, sinó part d'una reflexió de la Begoña Román.
"L'acció dels professionals de l'àmbit social, psicoeducatiu i sociosanitari està
motivada, en molts casos, per la follia d'una societat que no és capaç d'establir unes
relacions de justícia i fraternitat. En aquestes situacions, l'ètica com a conjunt
d'enunciats no ha aconseguit fer realitat els grans principis humanistes d'ençà fa tant
de temps proclamats, i l'ètica com a activitat reflexiva de vegades es veu impedida
per la quantitat, la gravetat i la urgència dels requeriments als quals cal donar
resposta. En aquestes situacions, als professionals de l'acció social, psicoeducativa i
sociosanitària els queda, però, l'ètica de l'ésser-hi. Tenir cura de la trobada amb
l'altre és un tresor que cap requeriment pot malmetre si no volem perdre, ja del tot, la
condició humana". Aquest és un troçet de l'article publicat pel Joan Canimas al Butlletí d'Infància que us linko
Ana Avellaneda
Moltes gràcies Ana per aquests textos. De ben segur que em poso en quant pugui a llegir l'article del Joan Canimas perquè m'ha donat un motiu més per seguir-me esforçant en la meva tasca diària de relació amb les famílies. Gràcies de nou!!!
ResponderEliminarInés
La idea exposada per la Begoña i que l'Ana ha seleccionat amb tanta estima, ens recorda, un cop més, que la qualitat no és pas cosa dels que s'hi dediquen. NO, és cosa de tots, tots els membres de l'equip, però també de totes les persones ateses, i llurs familiars, i aquells serveis de la xarxa als que necessitem per prestar l'atenció. I entre tots, però sempre posant al mig la persona atesa - les seves necessitats però també els seus recursos personals i potencialitats - argumentem, dialoguem, deliberem i personalizem l'atenció, per acompanyar l'altre a assolir els propis objectius i avaluar-los.
ResponderEliminarNo m'agradaria descuidar-me d'un altre agent clau, que també contribueix enormement a la qualitat de l'atenció. Són aquells que "compren" el servei prestat, que en el cas dels serveis socials, sovint és l'administració pública a diferents nivells. Ells han de tenir clar què volen i com ho volen, definint el que és un servei de qualitat pel ciutadà mitjançant indicadors de qualitat basats en l'evidència quan sigui possible i sinó, en el consens dels experts, professionals i persones usuàries.
Molt interessant l'article d'en Joan Canimas.Quan important són les ètiques de l'ésser-hi,i que poc les tenim en compte de vegades.Una molt bona reflexió sobre com tenir present l'altre, i reconèixe'l.Ja no només en l'àmbit professional sinó també el personal.
ResponderEliminar