Corria l’any 1995 i l’eminent neurocientífic Antonio Damasio desenvolupava la idea del marcador somàtic, tal com diu la contraportada del seu llibre més conegut (El error de Descartes, publicat per Ed.Planeta) , “l’ànima respira mitjançant el cos , i el patiment, comenci en la pell o en una imatge mental, té lloc a la carn”, és a dir cada emoció abans de dir-li sentiment, passa pel cos com un llampec, que ens creua, ens electriza, ens anima o ens enfonsa segons sigui l’emoció sentida.
La feina del professional en els centres de protecció, està plena d’emocions, de “dragon kahn’s” emocionals que si no són fets conscients i gestionats, ens passaran factura tard o d’hora.
Dintre del postgrau donem importància a la gestió emocional de la tasca diària, de la professió, de la vocació... ja que sense aquesta gestió, les desicions, les funcions... no són actuades de manera ordenada, sinó de manera manllevada per les emocions, i si les emocions prenen el control, no tenim garanties de que les decisions siguin les més acertades.
Històricament les idees de transferència, contratransferència, ressonància, rapport, projecció.... han estat presents en les professions que impliquen relacions d’ajuda. Durant el postgrau donarem importància a com ens afecta la nostra tasca amb infants, adolescents i famílies, així que benvingudes emocions, sense por i sense negació, ja que la ciència, el nostre propi cervell i la nostra professionalitat ens obliguen.
Ens trobem aviat!
Roger Brufau
Molt bo el llibre d'en Damasio, tot i q sembli d'una altra època !!!
ResponderEliminarFantàstic tema a tractar en la nostra professió!!!!
ResponderEliminar