Compartir el que no saps que saps

El passat cap de setmana 20 i 21 de març  es van celebrar les XI Jornades d’Educació Emocional i Família.

Unes jornades riques en contingut i ponents, amb participants de tota Espanya i altres països llatinoamericans. Conferències interessants com la de la Dra. M. Rosa Buxarrais autora de nombrosos llibres sobre família i escola, o la Mercè Conangla, autora també de nombrosos llibres sobre Ecologia Emocional.

O molts professionals que plantejaven temes interessants en els 13 tallers que es van impartir el dissabte.

Jo vaig dinamitzar un d’aquests tallers. El de Violència Filio-Parental del que me’n vaig endur molt més del que vaig proposar.

Per a mi la docència o la dinamització d’espais de debat des de que vaig començar a fer-ho, ja fa uns quants anys, és un lloc del que sempre surto carregada d’energia, on quan s’aconsegueix el que alguns de nosaltres entenem per fluir, em sento tocada per la vareta màgica inexplicable de l’ESTAR al 100 % allí, amb els 5 sentits. On de forma natural i sense control, surt el que segurament tenim en una part de nosaltres, més emocional que racional, el més autèntic i el que realment arriba als alumnes, estudiants, o companys que volen compartir la reflexió. És tot allò que no saps que saps i que realment interessa. Com diria el meu company Roger, l’enamorament amb els alumnes. Els espais autèntics d’aprenentatge, de compartir coneixement.

Així  va ser la meva experiència del taller,  amb un grup disposat a aprendre,  a compartir idees i a viure emocions, en només dues hores. A partir de temes, frases que jo pretenia que obrissin preguntes,  més que donessin respostes. 

Intentar que les persones que m’escolten s’emportin preguntes és per a mi important.  Que en el seu dia a dia tinguin dubtes i es puguin replantejar allò que podia semblar inamovible.

És el que per a mi val la pena de la docència i la pràctica reflexiva, el que em va empènyer a engegar un projecte com el Postgrau d’Acolliment Residencial; pensar que es podien replantejar dinàmiques, conceptes, històries que ens explicàvem i que calia relatar de nou en el món dels centres de protecció a la infància. I cada curs de nou, introduint tot allò que les persones que s’incorporin com a alumnes, professionals en actiu o futurs professionals, ho puguin qüestionar, esbandir, revisar.

Estic contenta d’haver participat d’aquest taller en aquestes jornades d’educació emocional, perquè m’ha permès parar i compartir un trosset del meu pensament emocional.

Ana Avellaneda