El
passat dia 17 de desembre va ser, sens dubte, una data per marcar al
calendari...per fi, després d’anys de treball i espera va sortir a la llum el
nou Programa Marc de Centres. Els professionals del sector l’esperàvem amb
tantes ganes que, davant la resposta massiva d’assistència, els organitzadors
van haver de cercar un nou emplaçament per a que tothom pogués assistir i tot i així va quedar gent fora.
La
presentació va ser a càrrec de la Directora General de la DGAIA en la data,
Mercè Santmartí, qui va remarcar la importància de la implementació del
Programa Marc en la consolidació de l’acolliment residencial de qualitat i com
a instrument per millorar la qualitat de vida dels infants i adolescents
acollits.
Tot
seguit, vam poder gaudir de la ponència extraordinària del Jorge Fernández del
Valle “Crisis y revisión del acogimiento
residencial. Su papel en la protección infantil”.
A
continuació dos espais van centrar la presentació del Programa Marc. Un primer
amb la presència de Joan Llosada i Araceli Lázaro en el que es va fer tot el
recorregut des del primer Projecte Marc de l’any 1992 fins al nou Programa
Marc, i, un segon espai presentat per l’Ana Avellaneda, l’Ester Cabanes i la
Georgina Oliva en el que van situar els elements de revisió de l’acolliment
residencial i el seu paper actual al sistema de protecció, els avenços conceptuals i
operatius recollits al nou Programa Marc de Centres i la seva implementació i
l’aplicació en els Projectes dels Centres, concretant la metodologia i el calendari
d’aquesta implementació.
Recordem
que la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència va elaborar el
primer Projecte Marc l’any 1992 (revisat l’any 1995) i, des d’aleshores, vint
anys després, la realitat social ha sofert canvis i transformacions
importants que justificaven, sobradament, l’elaboració d’un nou Programa Marc
per als centres actualitzat i ajustat a les necessitats i demandes del moment
present.
Però,
com s’han traduït aquests canvis en la població d’infants i adolescents que
atenem als centres?:
ü Augment
significatiu de la mitjana d'edat dels infants i adolescents acollits en els
centres de protecció.
ü
Nois i noies amb
dificultats específiques relatives a la conducta, salut mental i discapacitats.
ü
Increment del
percentatge d’infants i adolescents d’altres països.
El
nou Programa Marc fa una aposta clara pel treball d’inclusió d’aquests
perfils amb la resta d’infants i adolescents dels centres i, una de les
premisses que estableix és que, des dels centres, ens hem d’adaptar a les
necessitats d’aquests nois i noies per tal de donar resposta...aquesta premissa
em fa plantejar-me una qüestió: què no s’estava fent ja?, fa temps que els
centres han detectat aquest canvi, fa temps que han valorat i s’han adaptat a
les necessitats més específiques d’aquests nois i noies i fa temps que intenten
donar-los resposta. Quina és la diferència ara? des del meu punt de vista la
diferència està en el reconeixement, el Programa Marc reconeix aquesta nova
realitat i la posa per escrit “la
tendència ha de ser que els centres de protecció desenvolupin el seu treball en
base a programes que podran variar al llarg del temps en la mesura que les
característiques dels infants o adolescents atesos canviïn. Hi ha d’haver la
possibilitat que puguin conviure diferents programes en el mateix recurs” (pàg.
22 PMC).
Aquest
reconeixement explícit convoca, per una banda, a tots els centres a posar-se a
escriure i recollir en programes
específics com estan atenent als infants i adolescents amb problemes de
salut mental, amb discapacitats, als nois i noies estrangers...i, per altra
banda, a la DGAIA a repensar el tema de les ràtios de personal per atendre i
donar resposta a les necessitats més específiques d’aquests infants i
adolescents.
D’aquest
primer punt es desprèn un altre principi del nou Programa Marc, i és que, totes
aquestes especificitats no poden, en cap cas, ser ateses des d’un únic recurs
de manera unilateral, sinó que requereix d’una actuació interdisciplinar, d’una
corresponsabilitat professional i d’un
treball en xarxa coordinat.
Un
altre valor afegit d’aquest nou Programa Marc és el considerar els infants i adolescents com a eix central i,
els seus drets com a nucli de la definició dels centres residencials. Dins
d’aquests drets hi ha un que pren una notable rellevància, la seva participació i la de les seves famílies en la vida en el centre,
el protagonisme és seu, del nen o nena i de la seva família, situant-se el centre
en un paper complementari. Aquesta complementarietat passa a ser la clau de la
definició de l’encàrrec del centre, ja no substitueix
temporalment la família, sinó que la complementa i, en aquest sentit, el
dret de participació del nen i de la seva família s’ha de convertir en un
objectiu del centre.
Per
últim, el Programa Marc, en diferents punts remarca la provisionalitat de la
mesura de protecció, no superior a dos anys, el caràcter de recurs temporal
dels centres, apel·la a la Convenció dels Drets dels Infants recordant-nos que “la família és el grup fonamental de la
societat i el medi natural per al creixement de tots els seus membres, i
particularment, dels infants o adolescents”. D’aquest dret dedueix un dels
principis del treball en l’àmbit de la protecció: la reunificació familiar i,
quan aquesta no sigui possible, “s’haurà
de procedir a agilitzar totes les actuacions necessàries per aconseguir una
situació familiar estable i definitiva per a l’infant o adolescent, ja sigui en
termes d’adopció o acolliment permanent” (pàg. 6). Sense voler, en cap cas,
qüestionar el dret a créixer en el si de la família, però, ¿què passa amb tots
aquells infants o adolescents que no poden tornar amb la seva família, que no
poden o no volen viure amb una altra i que troben en els centres el seu lloc de
vida? És, en tots aquests casos, en els que termes com provisionalitat o
temporalitat em fan grinyolar les oïdes en resultar-me contraposats a la idea
d’estabilitat i de seguretat que, penso, hauria de regir les seves vides i
emmarcar les nostres accions educatives.
El
nou Programa Marc de Centres, tot i tenir algun però, des del meu punt de
vista, és un magnífic programa, una eina excel·lent a partir de la que tots els
centres d’atenció a la infància i
l’adolescència han de treballar per continuar millorant la vida dels infants i
adolescents.
Quina
millor manera de tancar aquest escrit que amb les paraules d’una de les ponents
a la Jornada:
“Ens espera un camí de treball, però també una gran
oportunitat per aprofundir en l’atenció i l’acció educativa que es realitza en
els centres.
Els equips teniu aquesta oportunitat.
Aprofiteu-la!!”.
Lupe Navas