1/2/16

Presentació del Programa Marc de Centres


El passat dia 17 de desembre va ser, sens dubte, una data per marcar al calendari...per fi, després d’anys de treball i espera va sortir a la llum el nou Programa Marc de Centres. Els professionals del sector l’esperàvem amb tantes ganes que, davant la resposta massiva d’assistència, els organitzadors van haver de cercar un nou emplaçament per a que tothom pogués assistir i tot i així va quedar gent fora.

La presentació va ser a càrrec de la Directora General de la DGAIA en la data, Mercè Santmartí, qui va remarcar la importància de la implementació del Programa Marc en la consolidació de l’acolliment residencial de qualitat i com a instrument per millorar la qualitat de vida dels infants i adolescents acollits.


Tot seguit, vam poder gaudir de la ponència extraordinària del Jorge Fernández del Valle “Crisis y revisión del acogimiento residencial. Su papel en la protección infantil”. 

A continuació dos espais van centrar la presentació del Programa Marc. Un primer amb la presència de Joan Llosada i Araceli Lázaro en el que es va fer tot el recorregut des del primer Projecte Marc de l’any 1992 fins al nou Programa Marc, i, un segon espai presentat per l’Ana Avellaneda, l’Ester Cabanes i la Georgina Oliva en el que van situar els elements de revisió de l’acolliment residencial i el seu paper actual al sistema de protecció, els avenços conceptuals i operatius recollits al nou Programa Marc de Centres i la seva implementació i l’aplicació en els Projectes dels Centres, concretant la metodologia i el calendari d’aquesta implementació. 

Recordem que la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència va elaborar el primer Projecte Marc l’any 1992 (revisat l’any 1995) i, des d’aleshores, vint anys després, la realitat social ha sofert canvis i transformacions importants que justificaven, sobradament, l’elaboració d’un nou Programa Marc per als centres actualitzat i ajustat a les necessitats i demandes del moment present.

Però, com s’han traduït aquests canvis en la població d’infants i adolescents que atenem als centres?:
ü  Augment significatiu de la mitjana d'edat dels infants i adolescents acollits en els centres de protecció.
ü      Nois i noies amb dificultats específiques relatives a la conducta, salut mental i discapacitats.
ü      Increment del percentatge d’infants i adolescents d’altres països.

El nou Programa Marc fa una aposta clara pel treball d’inclusió d’aquests perfils amb la resta d’infants i adolescents dels centres i, una de les premisses que estableix és que, des dels centres, ens hem d’adaptar a les necessitats d’aquests nois i noies per tal de donar resposta...aquesta premissa em fa plantejar-me una qüestió: què no s’estava fent ja?, fa temps que els centres han detectat aquest canvi, fa temps que han valorat i s’han adaptat a les necessitats més específiques d’aquests nois i noies i fa temps que intenten donar-los resposta. Quina és la diferència ara? des del meu punt de vista la diferència està en el reconeixement, el Programa Marc reconeix aquesta nova realitat i la posa per escrit “la tendència ha de ser que els centres de protecció desenvolupin el seu treball en base a programes que podran variar al llarg del temps en la mesura que les característiques dels infants o adolescents atesos canviïn. Hi ha d’haver la possibilitat que puguin conviure diferents programes en el mateix recurs” (pàg. 22 PMC).

Aquest reconeixement explícit convoca, per una banda, a tots els centres a posar-se a escriure i recollir en programes específics com estan atenent als infants i adolescents amb problemes de salut mental, amb discapacitats, als nois i noies estrangers...i, per altra banda, a la DGAIA a repensar el tema de les ràtios de personal per atendre i donar resposta a les necessitats més específiques d’aquests infants i adolescents.

D’aquest primer punt es desprèn un altre principi del nou Programa Marc, i és que, totes aquestes especificitats no poden, en cap cas, ser ateses des d’un únic recurs de manera unilateral, sinó que requereix d’una actuació interdisciplinar, d’una corresponsabilitat professional i d’un treball en xarxa coordinat.

Un altre valor afegit d’aquest nou Programa Marc és el considerar els infants i adolescents com a eix central i, els seus drets com a nucli de la definició dels centres residencials. Dins d’aquests drets hi ha un que pren una notable rellevància, la seva participació i la de les seves famílies en la vida en el centre, el protagonisme és seu, del nen o nena i de la seva família, situant-se el centre en un paper complementari. Aquesta complementarietat passa a ser la clau de la definició de l’encàrrec del centre, ja no substitueix temporalment la família, sinó que la complementa i, en aquest sentit, el dret de participació del nen i de la seva família s’ha de convertir en un objectiu del centre.

Per últim, el Programa Marc, en diferents punts remarca la provisionalitat de la mesura de protecció, no superior a dos anys, el caràcter de recurs temporal dels centres, apel·la a la Convenció dels Drets dels Infants recordant-nos que “la família és el grup fonamental de la societat i el medi natural per al creixement de tots els seus membres, i particularment, dels infants o adolescents”. D’aquest dret dedueix un dels principis del treball en l’àmbit de la protecció: la reunificació familiar i, quan aquesta no sigui possible, “s’haurà de procedir a agilitzar totes les actuacions necessàries per aconseguir una situació familiar estable i definitiva per a l’infant o adolescent, ja sigui en termes d’adopció o acolliment permanent” (pàg. 6). Sense voler, en cap cas, qüestionar el dret a créixer en el si de la família, però, ¿què passa amb tots aquells infants o adolescents que no poden tornar amb la seva família, que no poden o no volen viure amb una altra i que troben en els centres el seu lloc de vida? És, en tots aquests casos, en els que termes com provisionalitat o temporalitat em fan grinyolar les oïdes en resultar-me contraposats a la idea d’estabilitat i de seguretat que, penso, hauria de regir les seves vides i emmarcar les nostres accions educatives.

El nou Programa Marc de Centres, tot i tenir algun però, des del meu punt de vista, és un magnífic programa, una eina excel·lent a partir de la que tots els centres d’atenció a la  infància i l’adolescència han de treballar per continuar millorant la vida dels infants i adolescents.
Quina millor manera de tancar aquest escrit que amb les paraules d’una de les ponents a la Jornada:

“Ens espera un camí de treball, però també una gran oportunitat per aprofundir en l’atenció i l’acció educativa que es realitza en els centres.

Els equips teniu aquesta oportunitat. Aprofiteu-la!!”.

Lupe Navas

No hay comentarios:

Publicar un comentario