Sobreviure a les meves emocions en el treball amb famílies

Tornar a començar ..tornar a posar-se davant de  professionals, amb l’objectiu de transmetre la meva experiència, i transformar-la en un marc teòric que doni eines . Sobretot influïr en les actituds i posicionaments que millorin la pràctica en el treball amb famílies i els seus infants......quin repte, i quina injecció d'adrenalina!!!

En el meu discurs,  espero poder transmetre el  que l'experiència  referenda i que no està escrit moltes vegades als llibres i manuals, aquells principis que no per obvis, són freqüents, i amb significat més enllà de grans definicions i paraules; principis que incorporin la raó, però també els sentiments i emocions, presents en la intervenció, tant en els propis professionals, com en les famílies i infants amb els que ens relacionem.

La coherència raó- emoció mobilitza les accions. Un acaba fent allò que en realitat pensa i sent. Emoció, prové del verb llatí “ movere” ( moure’s)+ el prefix –e, significant  “moviment cap a ...” suggerint que en tota emoció hi ha una tendència a l’acció.

La intervenció amb famílies i infants ha de poder modificar  les accions, allò que els pares amb dificultats tenen el deure de fer, i duen fer bé, i que els professionals traduïm en els Plans de millora o intervenció.

Per aconseguir els objectius que ens plantegem respecte a les accions d’aquests pares, cal que influïm e intervinguem també a nivell de la raó i l'emoció de les famílies.  De cap altra manera aconseguirem que les famílies i/o nens/es es vinculin i caminin vers canvis positius.

L'emoció alimenta i dona forma a les operacions de la ment racional, i la ment racional ajusta i de vegades censura les entrades procedents de les emocions. Aquestes guien les respostes immediates.

 

 

Però els professionals també estem exposats a nivell racional i emocional quan ens trobem davant les famílies i els seus fills. El nostre encàrrec ens indica el que hem de fer. L’encàrrec sempre es refereix a lo racional (emmarcament normatiu i legal) i a les accions que es desprenen: les funcions i decisions. L’ encàrrec no defineix com ens sentirem, ni que pensarem quan ens trobem amb situacions que moltes vegades escapen del nostre barem ètic, o dels nostres valors personals .

Com sobreviure professional i personalment a les nostres emocions davant la pobresa, la violència familiar i/o vers els infants? Com sobreviure professionalment a situacions que no podem racionalitzar ? Com mantenir l'objectivitat i la bona praxis davant situacions que no podem entendre ni tolerar personalment, i que ens impacten amb tanta força ?

Moltes vegades, per la nostra pròpia necessitat de reduir l'impacte i patiment que ens ocasiona la situació de la família i infant, activem la resposta. Per nosaltres es fàcil pensar quina és la solució. Nosaltres sentim la necessitat d’ajudar i intervenir en la situació familiar, sabem el que cal fer, i tenim la possibilitat d'activar-ho. Inclòs pensem que  la nostra intervenció canviarà la situació.

Però si fos tant senzill per elles, no ho haguessin fet les pròpies famílies ?

Nosaltres posem paraules a la seva situació: caos, dificultats, necessitat ajuda, violència.... normalment abans que elles mateixes  defineixin els problemes.

Com sabem, des dels nostres constructes, el que cal fer per solucionar-los, preparem els guions de les seves noves vides. Guions que moltes vegades fan sentir a les famílies fora del escenari. Son els nostres plans de treball, no els seus. S'han de  sentir protagonistes?

Hi ha tants interrogants que em plantejo en la intervenció amb famílies i infants...!

Aquesta és finalment l'actitud que vull transmetre. Situar-se davant les famílies i infants com si no sabéssim rés. Plantejar-nos constantment dubtes. Fer-nos preguntes ens obliga a cercar diferents camins per respondre-les. Reconèixer els sentiments que ens impacten és un bon inici per reconèixer també els sentiments familiars, i per poder contrarestar-los. 

Maica Comellas