La pràctica educativa. Diari de sessió i sentiments

Reflexió de Lupe Navas:

Ara fa uns anys l’Ana Avellaneda em va parlar, per primera vegada, d’aquest postgrau, em va explicar la seva idea, un projecte que ja feia un temps que estava gestant, i em va semblar una idea fantàstica, a més de, des del meu punt de vista, molt i molt necessària.

Vaig estar a la sessió inaugural de la primera edició i, durant aquell temps, compartint amb l’Ana algunes de les seves vivències. Vivències que em ratificaven en el necessari que aquest postgrau era i és (i serà) per a tots els professionals que treballen o volen treballar en centres.

A finals de l’any passat, un dia, l’Ana em va proposar participar en la docència del mòdul de pràctica educativa. Recordo que em va dir que m’ho pensés però, no em feia falta, SIIIII!!!! I tant que vull participar.

Han estat uns mesos, fins ara, molt intensos de feina, llegint, rellegint, buscant, creant, pensant, parlant, compartint experiències amb els companys i companyes, reflexionant... Molts espais també que entre l’Ana i jo hem compartit d’idees, de metodologies, de debat i de riure.

A partir del dia 6 d’abril iniciem el contacte online amb els alumnes i els dies 17 i 18 va arribar el moment, el gran moment de trobar-me davant de tots i totes per compartir, en unes hores, un seguit de pràctiques educatives. Vam parlar del procés d’acollida de l’infant, de les relacions amb l’entorn, del vincle, del dia a dia en un centre, de la promoció de l’èxit educatiu, del projecte “Cases d’Infants” i del treball amb les famílies...ufffff, quants temes absolutament apassionants!!!!.

Per la meva part ha estat una experiència meravellosa, veure les cares dels alumes, sentir la seva proximitat, escoltar totes les preguntes i aportacions, intercanviar idees, experiències....si ho hagués de definir en una sola paraula, aquesta seria ENRIQUIDOR.

El meu objectiu principal era el de transmetre que aquesta feina és absolutament APASSIONANT, es viuen moments meravellosos, màgics, irrepetibles i, també, d’altres durs, duríssims, punyents, però jo crec que els bons moments són tan i tan bons, que compensen amb escreix aquells altres. Permeteu-me que comparteixi amb vosaltres una petita experiència en aquest sentit: ara fa ja uns anys, quan treballava com a educadora, estava fent un torn de cap de setmana (36 hores seguides) i un dels nois del centre on treballava travessava un moment molt i molt complicat, va estar tot el cap de setmana molt actuador, era una darrera d’una altra, sense gaire descans... Recordo que quan marxava cap a casa, esgotada física i, sobretot, mentalment, en sentir les meves passes, va sortir de l’habitació i em va dir: Lupe, ja marxes? Puc fer-te un petó abans?. Ja està, aquest acte va esborrar d’un “plumazo” tot lo dur que havia estat aquell cap de setmana.

Crec que si com a educadors som capaços de trobar les compensacions en actes com aquest, gaudirem molt de la nostra feina i farem gaudir a tots els que ens envolten.

Reflexió de l’Ana?

I jo que puc dir després d’aquestes paraules de la Lupe. Només que la reflexió i l’aprenentatge conjunt amb tots els que formeu part tant de l’equip docent com dels alumnes, amb el compromís i implicació de tots i totes, ens està fent créixer. Que la reflexió sobre la pràctica educativa, amb la que es travessen veritables estepes sense sentit per arribar a una significació nova, en paraules de Phillippe Meirieu, ha de ser inherent al dia a dia dels professionals que treballen als centres i als que volen treballar. En aquest mòdul hem volgut aportar elements perquè això es doni, obrint preguntes i no donar-ho tot per sabut.

Crec que hem  gaudit i estem gaudint  molt aquest mes i només podem dir

GRÀCIES!!

Lupe Navas i Ana Avellaneda